La presidenta del PPC i candidata a la presidència de la Generalitat, Alícia Sánchez-Camacho, ha proposat avui al candidat de CiU, Artur Mas, “un cara a cara per debatre els costos econòmics de la separació d’Espanya i els costos socials de dividir als catalans”. Sánchez-Camacho -que ha afirmat que “Mas té por a la veritat i per això no acceptarà aquest debat- ha assenyalat que “CiU està enganyant els catalans amb la descripció d’una Catalunya independent ideal”. En aquest sentit ha fet referència a les declaracions de Mas d’aquest matí en les que afirmava que si Catalunya fos independent els pensionistes cobrarien mes i ha assegurat que “és mentida i no pot aportar cap dada econòmica que ho justifiqui”. Així, ha explicat que l’any 2011 hi havia 2.900.000 treballadors actius a Catalunya, que, amb les seves contribucions, no podrien pagar les pensions d’1.600.000 pensionistes catalans. “La ràtio de treballadors i pensionistes és deficitària. Aquestes són dades del Ministeri de Treball; són dades reals, no futuribles. Mas no pot anar parlant, sense cap base jurídica ni econòmica, generant expectatives que no es poden complir”, ha afegit.
Per altra banda, la presidenta del PPC ha afirmat que “Artur Mas es va quedar descol·locat” davant l’oferta de diàleg del president del Govern, Mariano Rajoy, respecte el sistema de finançament, perquè “xocava amb la seva coartada de dir que iniciava el procés cap a la independència per culpa del Govern d’Espanya”. Per a Sánchez-Camacho, “aquesta és la gran mentida de CiU: si Mas se’n va cap a la radicalitat, cap a la ruptura, es decisió seva, no perquè ningú l’hi hagi empès”.
Sánchez-Camacho ha explicat que “el PPC representa la solució als problemes de desequilibri econòmic de Catalunya, i ho farem dels de la responsabilitat, el diàleg i la lleialtat institucional”. En aquesta línia, ha assenyalat que “defensarem una modificació substancial del sistema de finançament que permeti un augment dels recursos i una solidaritat limitada i finalista”.
Finalment, Sánchez-Camacho ha reclamat “llibertat d’expressió perquè els empresaris catalans puguin manifestar les seves opinions respecte els efectes de la ruptura amb Espanya”.
