Moció de suport als nostres agricultors i ramaders

El dia 29 se celebrarà el ple ordinari de febrer i nosaltres hem presentat una moció de suport als agricultors i ramaders. Els comuns han presentat una altra moció sobre el mateix tema i el PSC va anunciar que presentaria una pròpia. Durant la junta de portaveus es va parlar de negociar i consensuar una moció única i nosaltres sempre preferim pactar perquè s’aprovin les mocions, però no entenem com els dos partits que formen el govern d’Espanya poden ara presentar mocions que puguin ajudar als agricultors que s’estan manifestant per culpa de les seves mesures al govern d’Espanya.

La nostra moció original, que sabem que no serà aprovada pels partits que són part del problema, presenta les quinze mesures del pla de xoc que ha redactat el Partit Popular.

• Reivindicar el caràcter estratègic del sistema agroalimentari espanyol, la seva aportació a l’economia i la vida en l’àmbit rural.
• Reforçar la imatge d’Espanya com un país atractiu per la qualitat dels seus productes alimentaris, la seguretat dels seus aliments i l’alt valor de la nostra gastronomia.
• Garantir la producció d’aliments a Europa i no incrementar la nostra dependència de tercers països.
• Exigir un informe previ d’impacte en l’economia rural aparellat a qualsevol norma que s’aprovi.
• Exigir la flexibilització del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC), a l’efecte de reduir els tràmits i revisar les normatives.
• Promoure un Pacte Nacional de l’Aigua que asseguri la disponibilitat d’aigua per a cultius i indústries, com a garantia de seguretat alimentària. Per a això, és necessari comprometre una inversió en infraestructures per a fer front a sequeres, altes temperatures i control d’inundacions, així com modernitzar regadius.
• Exigir la revisió de la Llei de la Cadena Alimentària amb l’objectiu de garantir l’equilibri entre els agents de la cadena i evitar la inseguretat jurídica.
• Revisar el Pla d’Assegurances Agràries combinades per a actualitzar rendiments per hectàrea i ampliar cobertures davant problemes de mercats.
• Reformar el PERTE agroalimentari, a fi d’ajustar-ho a les característiques del teixit agroindustrial espanyol.
• Creació d’un equip d’experts per a revisar les polítiques de sanitat animal, que, a més, analitzi la situació de la ramaderia i estableixi criteris tècnics de prevenció i atenció davant malalties.
• Revisar tots aquells elements que llastren la nostra competitivitat, i que no són exigència d’Europa
• Exigir al Govern el compromís de no crear nous impostos, ni aplicar càrregues addicionals a cap dels agents de la cadena alimentària.
• Suspendre l’impost al plàstic, que porta recaptat més del que es preveu.
• Rebaixar l’IVA dels productes essencials, incloent-hi carn, peix, conserves i tots els productes lactis o els seus derivats.
• Exigir el pagament immediat de les indemnitzacions corresponents pels danys causats a França als productes espanyols.

El Govern ha fet cas omís a les peticions del sector, sense cap diàleg ni consens en les decisions, la qual cosa ha portat als professionals i organitzacions del sector primari a la mobilització.
Els consellers competents en matèria d’agricultura i ramaderia del Partit Popular han demanat al ministre d’agricultura en nombroses ocasions que es reuneixi la Conferència Sectorial d’Agricultura i Desenvolupament Rural de manera extraordinària, per a tractar precisament els assumptes que el sector està demanant, però no s’ha atès aquesta proposta i s’ha negat a asseure’s a parlar dels problemes reals del camp.
El Govern, amb les seves accions, ha agreujat la situació del camp. Ha negociat una PAC que ha suposat menys ingressos i més exigències ambientals; no ha donat resposta a la situació de sequera; ha disparat els costos de producció; no ha adaptat el sistema d’assegurances agràries; ha avançat terminis per sobre de l’exigit per la UE; ha establert l’impost al plàstic i ha amenaçat amb un nou impost a la producció i distribució.
Els agricultors i ramaders estan suportant unes càrregues inassumibles, amb uns requisits i costos que ofeguen els seus beneficis, que no permeten garantir la seva rendibilitat i posen en risc la sostenibilitat de les seves explotacions. L’acció del Govern ha portat al camp a una pèrdua de competitivitat, disminuint la producció a Espanya i incrementant les importacions, quan assegurar aliments de qualitat a preus raonables per a la ciutadania ha de ser una prioritat.

A Sant Feliu sortirá una moció de suport als agricultors i ramaders que es quedarà en paper mullat.